Els Tinars es un restaurant situat entre llagostera i Sant Feliu de Guíxols que en l'actualitat la guia michelin li te atorgada una de les seves estrelles.
Sortim de Tossa a dos quarts de dues, ja que som ben a prop dels Tinars i tenim reserva a les 14:00. Tot i que el dia es ben gris les ganes de tastar els seus plats fan que estiguem expectants i a l'hora alegres.
En l'aparcament pocs cotxes avui (i això que cal reservar amb antelació), possiblement perquè la ciutat de Barcelona rep al Sant Pare Benet XVI que consagrarà la Sagrada Família d'en Gaudi.
L'entrada, al igual que els salons, esta decorada amb tons crus, blancs i vainilla, fent una acollida molt lluminosa amb una ambient fresc i elegant.
Ens rep una noia que ens acompanya a la nostre taula on ens atenen amablement en Manel i el Maitre.
La primera sorpresa arriba aviat amb una carta molt mes extensa del que havíem imaginat. Consta d'una intel·ligent combinació de plats clàssics i plats de disseny. Aquests últims venen identificats com els "d'en Marc...".
Mentre decidim la carta ens serveixen cervesa fresca, una pètita tassa de sopa freda de Carabassa i un tast de ben vinguda que consta d'uns talls de llonganissa, olivada, tomatada i unes torrades.
Decidim compartir dos entrants; "Patates Tinars" i "Coca de Foie" que seran els nostres primers plats, ja que amb el temps ens hem acostumant a no menjar mes de dos plats per àpat (ens estarem fent grans...?). De segon la Montse escolleix "Tronc de Rap Ros" i jo Filet de Vedella (una plat dels d'en Marc.).
La carta de vins es igual d'extensa. Per triar entre els tres Empordà per les que ens debatem decidim consultar amb el sommelier. Finalment i després d'escoltar sobre els nostres gustos, ens recomana un "Treyu" de la bodega "Oliver Conti". Aquest es un vi blanc elaborat amb Macabeu i Gewürztraminer.
No tenim presa i ells tampoc. En la carta ja deixen clar que els plats trigaran el que es cregui necessari a fi de que estiguin al gust dels comensals. Però estem mentalitzats. Les nostres escapdaes dels "12 restaurants" son per fer amb pau, tranquil·litat, sense presa i gaudint de cada moment... . Mentre esperem anem xerrant.
Ens serveixen el vi i els entrants (que en aquesta ocasió fan dels nostres primers). El vi ha estat una gran elecció i de seguida coincidim que es molt similar al "Perfum de Vi Blanc" de Raventós i Blanc. Però Perfum de vi es el nostre vi de sempre i difícil de superar, doncs no sol es la seva exquisitat el que ens fa gaudir d'ell, si no el record d'un moment especial. Tots dos recordem que va ser l'Ada Parellada qui ens el descobrí farà uns anys en un sopar en el Semproniana.
Com que compartim els entrants primer ens porten la coca de Foie en dos plats. Un plat exquisit on dos porcions de "mi cuit" regnen en el plat. Un d'ells cobreix una capa de petits daus de poma que reposen sobre una porció de mil fulls, i l'altre es presenta sol, cobert per una capar cruixent de caramel·litzat. Per experimentar amb mes gustos els mi cuits els acompanyen una crema figues, compota de poma i Riesling caramel·litzat. Per acompanyar els plats escollim un pa de ceba.
Acte seguit ens serveixen l'altre escollit. Teníem moltes ganes de tastar les "Patates Tinars", on la carn esclafada d'una botifarra negre reposa sobre un llit cruixent de patates fregides. No ens defrauden i la quantitat es suficient i no exagerada, per tal de no carregar-nos massa abans dels segons. Un primer massa carregós no et deixa gaudir d'un segon plat.
Pocs minuts després de retirar-nos els entrants ens serveixen els segons. El "Tronc de Rap Ros" que ha demanat la Montse es un plat clàssic (segons la carta) configurat amb un generós tall de Rap cuinat amb tomàquet, cloïsses i patata confitada de textura molt especial.
El filet, com ja he avançat es dels d'en Marc, així que la seva presentació i combinació no es per res de cuina clàssica. No obstant això no es compleix al acabar. El plat consta de dos filets de vedella fets al punt embolicats amb cansalada i coberts per salsa de bolets. Els filets son acompanyats de macarrons amb verdures. Un plat exquisit que sorprèn al acabar-lo, doncs en el paladar queda un gust que a mi hem recorda a la carn d'olla. A criteri meu es un plat de nova cuina que et deixa una sensació de gustos tradicionals de cuina tradicional catalana.
Arriba la carta de postres i ens deixen una carro de pastissos de la casa al cantó. Podem escollir o carta o algun pastis del carretó. Peró anem decidits a tastar coses noves i especialitats de la casa. Jo escolleixo un postre que es diu "Gin Tònic” (jo si que hem vaig sorprendre!) i la Montse (mes tradicional en aquesta ocasió) escolleix un Souflé.
El "Gin Tonic" es una escuma de Gin Tònic freda, amb una petita bola fava Tonka http://a21.cc/Emkwe i granissat de llimona. Molt recomanable per els que tingueu ganes de tastar quelcom nou. El Souflé es un prostre generós, acompanyat d'una petita bola de vainilla i Grand Marnier. La barreja dels tres elements es molt satisfactòria. I per acabar els cafès que els acompanyen amb un xarrup natural de xocolata amb taronja, dues galetes i magdalenes de la casa.
Per Oscar Trabazos
